Santa Llúcia per dins

 

Presentació

La mostra fotogràfica “Santa Llúcia per dins” que es pot veure a continuació vol divulgar la festa de Santa Llúcia. És fruit d’una acurada tria d’una sèrie de fotografies realitzades el mateix any per a documentar la preparació de l’escudella. Totes són del 2004. S’intentava deixar fora altres imatges més conegudes i reiteratives com per exemple el repartiment multitudinari de l’escudella el 13 de desembre a la plaça.

El punt de vista que ha utilitzat el fotògraf és la de testimoniar el treball en equip i l’esperit col·lectiu present en la preparació de la festa, essent un dels trets de més identitat. Moltes situacions són familiars per a aquells que hi participen any rera any, per d’altres poden ser imatges domèstiques fetes entre bastidors. Els protagonistes són les persones vinculades a la Comissió de Festes de Santa Llúcia en les diferents tasques que suposen la preparació de l’escudella. En aquest sentit veureu que algunes ens han deixat durant aquest temps. Els altres seguim amb el relleu de les mateixes tasques. Això denota el canvi de generacions que molt lentament va produint-se i que suposa la prolongació de la festa al llarg del temps.

Les fotografies expliquen com es fa la festa. Ens evoquen els espais: quan es talla la llenya al bosc durant el mes d’octubre, els fogons de l’antiga cuina i menjador de Cal Gat Cendrer de la Plaça de l’Església, o bé el pati dels Lluïsos, per exemple.

Les imatges ens mostren també el dia abans de Santa Llúcia. La preparació dels aliments que es posen a l’escudella és molt laboriosa i el ritme del temps és important. Les dones pelant les patates per a poder-les deixar en remull tota la nit, la preparació de les porcions de carn, pasta, i la cuita del llegum per a cada una de les calderes. Una imatge peculiar és saber que les botifarres es lliguen abans per a poder-les escaldar a l’escudella.

El dia de Santa Llúcia comença amb les imatges fosques del pati dels Lluïsos. Aquí s’encenen les calderes a la matinada. El protagonistes de les hores prèvies són el foc, la llenya i l’aigua de quan comencen a  bullir les calderes.

Quan ja avança el dia, la pausa és l’esmorzar. Veurem els homes que estaven a les calderes descansant i esmorzant.

 

Les fotografies també parlen de la desfilada d’ingredients que es porten de la cuina a les calderes al llarg de tot el matí. Cal coordinar-se bé en les tasques, és la tradició la que imposa com fer l’escudella. Cal tallar el pa per a poder repartir el pa amb botifarra, com la carn a trossos petits per tornar-la a posar a les calderes. Entretant cal posar l’arròs, els fideus, els cigrons i les mongetes perquè tot bulli. Un darrer moment és el tast de l’escudella. El moment és quasi màgic: cal o no rectificar-la de sal.

Un altre imatge és quan s’escalden les botifarres, prèviament lligades. Es comença per la primera caldera i quan s’arriba a la vuitena s’han de treure els manats ràpidament pel mateix ordre que s’hi havien posat. Després a la cuina caldrà tallar la botifarra a trossos per a poder-la repartir, amb una de les imatges més entranyables d’aquests moments íntims de la festa.

Quan tot això passa l’escudella ja és a punt. Per pujar cada caldera a la plaça caldran braços forçuts. Al sortir de l’ofici el mossèn la beneeix, després del tast de les autoritats i ja es pot repartir.

 

Exposició:


Sant Llúcia per dins