Festa de Santa Llúcia

 

La festa de Santa Llúcia de Gelida
 

  • La Festa de Santa Llúcia, el 13 de desembre, és la més tradicional i popular de les celebrades a Gelida. En aquest sentit, podem dir que ha sabut conservar tot el sentit de la festivitat litúrgica i la seva dimensió social que des de sempre l’han caracteritzada esdevenint avui una autèntica celebració, a les portes del Nadal, per a tot el poble. Val a dir també que any rera any veu augmentada la curiositat d’aquells que vénen de fora com un esdeveniment gastronòmic i lúdic.

 

Els orígens de la festa

 

  • Sabem ben poca cosa dels orígens de la festa. Les primeres referències fins avui conegudes hem de situar-les al segle XVIII en què trobem que es feia una missa cantada a l’església de Sant Pere del Castell, no esmentant enlloc però, si ja es feia l’escudella. Una altra dada important que ens confirma la continuïtat d’aquesta celebració és la creació de la ”Germandat de Beneficència Mútua de Santa Llúcia” l’any 1853, els estatuts de la qual, publicats el 1855 ens permeten constatar que era una entitat local de caràcter assistencial per als seus socis en cas de malaltia o necessitat, a la qual pertanyien molts gelidencs.
  • A la “Consueta i Notes Històriques de la Parròquia de Sant Pere de Gelida”, gruixut volum escrit a primeries del segle XX per Mn. Francesc Xavier Raventós, diu textualment: “13 de desembre, Festa de Santa Llúcia, tothom fa festa, a les 6 del matí la primera missa i a les 10, Ofici amb orquestra, a càrrec de l’Administració i Germandat de Santa Llúcia. Desprès es fa la benedicció de la sopa als pobres de la plaça. A les 3 de la tarda hi ha rosari cantat amb orquestra”. Aquí ja podem observar clarament que es repartia escudella de la Santa, acció possiblement creada a mitjans del segle XIX per a socórrer els pobres una vegada l’any.

 

La festa en el segle XX

 

  • A principis del segle XX i fins la República sabem que la festa depenia de la Parròquia i dels Administradors que tutelaven la imatge de la Santa (cremada durant la Guerra Civil), de manera que tenia un sentit rotatiu entre els mateixos administradors que cada any es passaven la imatge per custodiar-la. Durant la guerra s’estroncà la festa.
  • Vers el 1940 s’instaurà de nou tal com la coneixem avui: cuita d’escudella al pati dels Lluïsos (antigament al pati de Cal Terra), cercavila amb cobla-orquestra, autoritats i Administradors de la Santa, ofici solemne amb la mateixa cobla i cantat pel Cor Parroquial, benedicció, tast i repartiment de l’escudella i actuacions dels grups folklòrics i ballada de sardanes a la plaça de l’Església, marc de gairebé tots els actes. La recuperació fou possible gràcies a la voluntat dels qui n’havien estat tradicionalment administradors: les famílies Rius, Julià i Esteve, els descendents dels quals encara són al peu del canó, comptant amb la col•laboració de particulars, comerciants i empresaris, així com de l’Ajuntament.
  • Antigament es recollien espècies per les masies, les fàbriques, les cases del poble i els estiuejants i d’aquesta manera es podia fer l’escudella que deixava de ser només de brou i verdures i s’hi posava carn (pràcticament és com la que fem avui): amb llegums, verdures, carn de porc, de vedella, ossos, cansalada, patates, arròs, fideus etc.
  • L’any 1977, la Parròquia edita els goigs de Santa Llúcia, i durant els anys 80 i fins avui la festa ens arriba amb tota la força: sota el clamor popular de la repartició de l’escudella de les 8 calderes, que des de la matinada arrencant el bull, les empentes per aconseguir un tros de pa amb botifarra negra, la presència de les autoritats i convidats, els membres de la Comissió de Festes de Santa Llúcia, l’actuació de grups folklòrics, la Fira d’Artesans i Entitats Culturals i Recreatives, iniciada l’any 1991, entre d’altres aportacions per enriquir la jornada i lluir encara més la diada de Santa Llúcia. La Comissió de Festes de Santa Llúcia, entitat sense ànim de lucre, gestiona, elabora i distribueix la típica escudella.

 

Bibliografia:


Santa Llúcia. Col•leccionable d’aparició periòdica, núm. 1. E. Carafí Morera. Regidoria de Cultura Ajuntament de Gelida. Finals anys 80.
Fulletó editat per l’Associació d’Amics del Castell de Gelida i la Biblioteca Jaume Vila i Pascual, 1996.
Informació i arxiu particular de la Comissió de Festes de Santa Llúcia.
L’Abans. Gelida. Recull fotogràfic 1890-1965. Mercè Carafí i Rosell. Efadós Editorial, 1998.